B.

He perdut el tacte, el gust, l’oïda i la mirada. Les formigues que abans transitaven per la meva tràquea avui s’amaguen a les cantonades, als racons de ciutat que encara no surten als mapes.
I penso que de poc serveix la mirada, l’oïda, el gust i el tacte en un laberint d'avingudes, clavegueres i façanes.
Empasso saliva i sonàmbula somio que potser serà l’olfacte qui em porti a casa.

No vull que siguis poeta, ni poema, ni res que s’assembli al que per mi abans era paraula.