divendres, 28 de gener del 2011

divendres, 21 de gener del 2011

Cada set dies

La gola és una comporta, com una presa per tota l’aigua que tinc a dins. I només la deixa passar a comptagotes per les aixetes dels ulls, que regalimen de manera intermitent un plor suau i contingut, tan callat que fa por. Mentre els conductes que tinc dins les cames, els dits de les mans, el ventre i el clatell cruixen quan creix la marea de dolor.

dissabte, 8 de gener del 2011

De malas a primeras

Quiero que los oídos me estallen de miedo, que se cierren por todo el ruido de lo que puedo y no puedo ser. Vivo dentro como si mi piel fuera una jaula sin luz, ni agua. Tardes a oscuras entre mesas de lona verde y periódicos viejos. Ha sido el exilio interno, el callar más crudo, el querer y no ser capaz de hacer.
Nada.
Absolutamente nada.