Despunta el día en la ventana de mi inconsciente y pienso en todas las botellas sin mensaje que caben en esta habitación, en cuántos mensajes de tinta se desvanecieron al lavarme las manos antes de comer. Despunta el día y la punta de un pie helado sonríe bajo las rojas sábanas que cubren ahora los océanos de mi mente.
Marcan las 6:15 las pupilas de todos los conscientes, fuera una golondrina se llevó tu nombre y dejó solo el trazo de algunos mapas de carreteras. Pero las cartas están sobre la mesa: dos de corazones y tres de picas.
divendres, 20 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
. . . sorra
El meu cap és una illa deserta, un oasis de cofres i tresors enterrats, de càntics vora el mar, d’ampolles de vidre que han naufragat.
Les venes són el mapa, el traç per arribar al inici de tot plegat.
I altra cop el meu cap és ple de petjades de pirates desorientats, de sirenes que han après a caminar, de Robinsons Crusoe que mai van poder tornar.
Es meu cap,
és meu,
i es teu, és teu.
Les venes són el mapa, el traç per arribar al inici de tot plegat.
I altra cop el meu cap és ple de petjades de pirates desorientats, de sirenes que han après a caminar, de Robinsons Crusoe que mai van poder tornar.
Es meu cap,
és meu,
i es teu, és teu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)