Norfolk

Deixo la ment en guaret, callo perquè els camps reposin sota la claror del sol, i respirin abrigats d’estrelles. Per fer així que s’assequin les idees que només porten mal temps. I quan el vent finalment s’endugui el rastre de les rodes d’aquells tractors que van segar tot el blat abans d’hora, ja no quedaran espigues daurades, ni trèvols de quatre fulles, tot estarà en suspensió. Fins que després de la sequera, quan ja no recordi la pluja suau dels aspersors damunt la pell, quan les paraules ja no tinguin arrels en la memòria de tots dos, serà llavors quan neixi el primer bri d’herba verda altre cop. I tot tornarà a començar, en rotació quinquennal.