Milan 430

Ets esbós, ets algun dels meridians d’aquells mapes que apuntaven sempre al nord. Traç polit. L’asfalt de les carreteres que donaven voltes cap al cim. I abans tot era nou, ara tot és neu. Ets tan buit que m’omples d’espai, i a vegades encara em rego amb els ulls els genolls, com si fóssin la cosa més fràgil del món.