El meu cap és una illa deserta, un oasis de cofres i tresors enterrats, de càntics vora el mar, d’ampolles de vidre que han naufragat.
Les venes són el mapa, el traç per arribar al inici de tot plegat.
I altra cop el meu cap és ple de petjades de pirates desorientats, de sirenes que han après a caminar, de Robinsons Crusoe que mai van poder tornar.
Es meu cap,
és meu,
i es teu, és teu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada